Descripció del curs

Durant el carnestoltes de l’any 1597 a la ciutat de Florència culminaven les converses, reflexions i especulacions d’artistes i intel·lectuals humanistes encetades uns anys abans. Aquell esdeveniment posava en joc la problemàtica de l’expressió dels afectes humans a través de la música polifònica i un camí de solució. Tot plegat va ser l’espurna que donava el tret de sortida a un dels més grans canvis de la concepció musical de tots els temps… el barroc, l’era del baix continu.

Professorat

Sr. Joan Vives Bellalta
Flautista de bec
Divulgador Musical
Professor d’història de la música a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, adscrita a la UB)
Locutor Redactor de Catalunya Música

Dates

del 12 al 14 de juliol de 2017

Horari

Dimecres 12 de juliol. 16.00 a 20.00 h.
Dijous 13 de juliol. 16.00 a 20.00 h.
Divendres 14 de juliol. 9.30 a 14.00h. i 16.00 a 20.00 h.

Preu

Preu general: 135 €

Estudiants universitaris: 121,5 €

Residents Cerdanya: 85 €

Lloc de realització

AUCer – CEIP Alfons I
Av. Shierbeck, 2 – 17520 Puigcerdà

Programa

  1. Florència: Vincenzo Galilei va argumentar, en el marc de les tertúlies de la Camerata del Comte Bardi, que la força del cant d’Orfeu, que s’acompanyava amb una lira, només podia tenir un secret i era la naturalesa monòdica. Una premissa senzilla pot haver esdevingut el detonant d’un nou concepte estètic del so… l’esclat del baix continu, de l’expressió afectiva i particularment de la nova “tragedia in musica” amb autors com Peri o Caccini. La repercussió es va deixar sentir ben aviat a Mantua, on Claudio Monteverdi en sentenciarà el triomf amb “L’Orfeo”.
  2. Roma: La repercussió de les novetats vingudes de Florència es va deixar sentir ben aviat a ciutat eterna… La família Barberini va ser amfitriona de les primeres representacions operístiques amb música de Landi i Rossi. Però ben aviat la música va haver d’esquivar les prohibicions i les lluites de poder dels candidats a la cadira de Sant Pere, fent girar el panorama musical cap a altres expressions com els oratoris o la música instrumental, terrenys on varen destacar noms il·lustres com Carissimi de Corelli.
  3. Nàpols: L’antiga ciutat de la corona d’Aragó, esdevinguda capital del virregnat espanyol, pren ràpidament un paper protagonista en l’evolució de la música, sobretot vocal. L’antiga tradició del entremeses teatrals tindrà ressò operístic amb l’aparició de l’intermezzo buffo aposta còmica que va competir amb l’òpera sèria i els seus grans protagonistes… els castratti.
  4. Venècia: Claudio Monteverdi va esdevenir mestre de Capella de Sant Marc el 1613, pocs mesos després de la mort de Giovanni Gabrieli. La puresa dramàtica de la seva música estava abocada a evolucionar impulsada per la inauguració, l’any 1637, del primer teatre públic d’òpera al barri de San Cassiano. La inevitable llei de l’oferta i la demanda que se’n va derivar va marcar l’evolució de L’òpera, i per extensió de la música instrumental, que esdevindran manifestacions cada cop més comercials i per tant més populars a la ciutat dels canals, cada vegada més freqüentada per visitants estrangers. Un viatger francès de principis del s. XVIII definia la música italiana en general com “…sàvia a l’hora de sorprendre, brillant en la seva execució, superior en l’expressió de baralles, combats, tempestes i tot allò que fa soroll …”. Antonio Vivaldi n’esdevé un excel·lent exemple. Fill capellà d’un modest violinista de Sant Marc, és l’autor d’una obra personal, virtuosística, extravertida, sempre plena d’atractives harmonies, ritmes electritzants i de clars obscurs expressius, que avui s’ha consolidat com a indefectiblement associada a Venècia, la Sereníssima, la perla de l’Adriàtic.